Al·lèrgies
CONSULTA I DESCARREGAT EL LLISTAT D'AL·LÈRGIES FENT CLIC
AL·LÈRGIES I INTOLERÀNCIES
Quina diferència hi ha entre una al·lèrgia i una intolerància? Quina simptomatologia pot presentar la persona que ho pateix?
Una intolerància alimentària s'adona quan el cos no pot digerir correctament un aliment o un dels seus components. Els símptomes són, entre ells, nàusees, diarrea i dolor abdominal. Les dos causes més comuns de les intoleràncies són la lactosa i el gluten.
L' al·lèrgia alimentària activa el Sistema Inmunològic. L'al·lergògen (proteïna de l'aliment causant) provoca una sèrie de reaccions en cadena i fa que el cos produeixca anticossos. Els símptomes solen ser picor, tos, trastorns respiratoris i mucossitat. Les principals al·lèrgies són: a la llet, a l'ou, al peix, als llegums, cereals i fruïts secs.
L'al·lèrgia o hipersensibilitat alimentària és la reacció adversa, de causa immunològica comprovada, que presenta un individu després de la ingestió, contacte o inhalació d'un aliment. Es produeix només en alguns individus prèviament sensibilitzats i pot ocórrer després de l'exposició a molt petites quantitats d'aliments.
S'entén per al·lergogen aquella substància que pot provocar una reacció al·lèrgica. Els al·lergògens són substàncies que, en algunes persones, el sistema immunitari reconeix com a “estranyes” o “perilloses”, però que en la majoria no causen resposta alguna. Concretament, les proteïnes poden provocar aquesta reacció al·lèrgica. Així, per exemple, els principals aliments més freqüentment involucrats en les reaccions al·lèrgiques són:
- Llet de vaca.
- Ou.
- Peix.
- Marisc.
- Lleguminoses: llenties, pèsols, soia, cigrons, fesols verds, faves, etc.
- Cereals.
- Fruites fresques.
- Fruits secs.
Una vegada que s'ha determinat l'al·lèrgia a un aliment, el tractament passa per evitar l'aliment en qüestió, sent un dels principals problemes en el menjador escolar l'al·lergogen ocult per errors d'etiquetatge, utilització de de utensilis comuns per a aliments diferents, ús del mateix oli o mateixa planxa per a fregir diferents aliments, proximitat a o contacte d'un aliment amb un altre, cuinat conjunt de diferents aliments, manipulació manual sense la deguda
higiene o per l'ús d'aliments manipulats com a masses, beixamel, brous per a sopes i sopes, vins, pa ratllat. A continuació es detallen aliments que contenen o poden contenir llet de vaca i ou.
Al·lèrgia a la llet
Les proteïnes que solen causar aquesta al·lèrgia són la caseïna i la lacto-albúmina (al contrari del que es sol pensar, la lactosa no intervé).
No es pot consumir:
- Tots els derivats làctics (iogurts, formatges, mantegues, quallades, natilles, gelats, margarina que no siga vegetal 100%, llet fermentada).
- Sèrum de llet.
- Pastisseria i b.
- Pa de motlle (la majoria de les marques comercials porten llet com a additiu), pa de baguettes, etc.
- Caramels, xocolata amb llet i sense llet, cacau en pols, torrons, cremes de cacau, etc.
- Potets, papilla i cereals.
- Begudes, batuts, sucs, orxates.
- Pastilles de caldo concentrat, sopes de sobre, favades, bullits i altres conserves, caldos deshidratats, etc.
- Embotits, pernil dolç, salsitxes.
- Greixos i proteïnes animals.
Al·lèrgia a l’ou
Es deu a una reacció al·lèrgica provocada generalment per la ovoalbúmina, proteïna característica de l'ou que està present en la clara.
No es pot consumir:
- Ous i derivats.
- Sopes, caldos o consomés clarificats amb ou.
- Arrebossats i empanats amb ou, tant casolans com a precuinats.
- Pastissos, galetes, pastes fullades, empanades, etc.
- Caramels, torrons, batuts.
- Flams, cremes, gelats, merenga, natilles, margarines, iogurts.
- Fiambres, embotits, salsitxes comercials, patés o altres derivats càrnics poden contenir ou.
- Maioneses i altres salses, cremes per a amanides, pastes a l'ou i de sèmola.
- Pa ratllat i pa fornejat amb clara d'ou.
- Pastes alimentàries.
- Subproductes de l'ou: clara d'ous, ou pasteuritzat o “huevina”, ou deshidratat, ous sòlids, pols d'ou, substituts de l'ou, rovell d'ou, albúmina, coagulant, emulsificant, fosvitina, globulina, livetina, lisozima (I-1105), leticina d'ou, leticines o lecitina (I-322) excepte la de soia , luteïna (I-161b), “simplesse” (substitut del greix, fet a força d'ou o proteïna de la llet), ovoalbúmina, ovoglobulina, ovomacroglobulina, ovomucina, ovomucoide, ovotransferrina, ovovitelina, proteïnes animals, vitelin.
Al·lèrgia al peix o al marisc
Aquest tipus d'al·lèrgia es pot deure a dos motius:
- Al·lèrgia a les proteïnes típiques del peix. Aquestes persones han d'eliminar el peix de
la seua dieta totalment. - Al·lèrgia pel paràsit anisakis: la contaminació del peix per aquest paràsit desencadena
una reacció al·lèrgica en l'organisme. En aquest cas, la persona té reacció al·lèrgica només si el peix està contaminat pel paràsit.
Per a controlar aquesta al·lèrgia n'hi ha prou amb eliminar totalment l'aliment i evitar la contaminació creuada, però cal posar especial cura en aquells productes enriquits amb omega 3 o greix del peix.
No es pot consumir:
- Peixos i guisats amb peix.
- Mariscs: mol·luscs i crustacis (si se'ns especifica que també és al·lèrgic o al·lèrgica al marisc).
- Farines de peix.
- Oli de peix: com per exemple l'oli de fetge de bacallà.
- Derivats del marisc: el surimi, palets de cranc, (perquè per a la seua elaboració s'afegeix amb freqüència farina de peix).
- Caldos concentrats de peix.
- Cap producte que haja sigut enriquit amb omega 3 o oli de peix.
Al·lèrgia als llegums
Són un grup d'aliments amb una gran capacitat de produir reacció al·lèrgica. És molt comú que hi haja al·lèrgia a les llenties i no a la resta de llegums, açò es deu a la presència d'un paràsit molt comú en aquestes que provoca reacció al·lèrgica en l'organisme. La soia és un altre llegum amb alt poder al·lergènic.
En general, tots els llegums són al·lergògens a causa de la seua elevada quantitat de proteïnes i, encara que sembla senzilla de controlar, cal tenir present que pot estar com a additiu en nombrosos productes.
No es pot consumir:
- Tots els llegums:
- Pèsols.
- Fesols: verd, pinta i blanca.
- Soia (és un llegum molt utilitzat en la indústria com a additiu).
- Llenties.
- Cigrons.
- Tramussos.
- Farines de lleguminoses.
- Goma aràbiga o I-414.
- Tragacanto o I-413.
- Guar o I-412.
- Garrofa o garrofí o I-410.
- Lecitina de soia.
Al·èrgia als fruits secs
És una de les al·lèrgies més comunes i la més perillosa és als cacauets i ametles, ja que tenen un elevat risc de provocar un xoc anafilàctic.
En realitat no tindria perquè ser una al·lèrgia molt problemàtica si no fóra perquè en quasi tots els col·legis es cuina amb oli de gira-sol, la qual cosa limita molt a l'hora de donar de menjar a aquests xiquets. En moltes ocasions el xiquet sí pot consumir oli de llavors, però ens ho haurà d’especificar la família per a no cometre errors.
No es pot consumir:
- Tots els fruits secs:
- Ametles.
- Avellanes.
- Pistatxos.
- Castanyes.
- Nous.
- Pinyons.
- Llavors de sèsam (s'usa molt com a espècia).
- Anacards.
- Cacauets.
- Postres, pastissos i productes industrials: solen portar algun fruit sec.
- Olis de llavors: com el de gira-sol.
- El pa d'hamburguesa porta llavors de sèsam.
- Llet d'ametles.
- Torrons, polvorons i massapà.
- Els aliments casolans i els productes preparats comercialment porten amb freqüència fruits secs.
- Pasta d'ametles.
- No consumir res enriquit amb omega 6
Per a saber més: Entrevista especialista Clínica Universidad de Navarra