Intolerància alimentària
La intolerància alimentària és una reacció adversa de l'organisme davant d'un aliment, caracteritzada per la incapacitat per a digerir-lo i metabolitzar-lo. En aquest cas no intervé el mecanisme immunològic i el component estrany no arriba a passar al torrent sanguini pel qual no ha pogut ser absorbit.
Les intoleràncies més comunes són:
- a la lactosa
- al gluten (malaltia celíaca)
Intolerància a la lactosa
La lactosa és un hidrat de carboni present en la llet, també anomenada sucre de la llet. Les persones amb aquesta intolerància manquen de l'enzim lactasa, substància indispensable per a la digestió de la lactosa i present en les parets de l'intestí prim. Açò provoca que la lactosa no siga absorbida i es quede en l'intestí gruixut, on és fermentada pels bacteris del còlon, provocant els gasos típics de la intolerància. A més, la presència de lactosa en l'intestí gruixut provoca l'eixida d'aigua a aquest, donant lloc a l'aparició de diarrea. Encara que els qui pateixen aquesta patologia en moltes ocasions poden consumir derivats làctics en els quals la lactosa s'ha transformat en àcid làctic, és recomanable tractar-los com a persones al·lèrgiques a la llet (caseïna) per a evitar confusions, sempre que el certificat metge no especifique que pot tolerar tals productes. En algunes intoleràncies, com és el cas de la lactosa, existeixen diferents graus d'afectació. És a dir, hi ha moltes persones que poden tolerar petites quantitats de lactosa, per açò ens podem trobar en alguna ocasió el cas d'una persona que no pot consumir llet, però sí iogurts o formatges molt guarits.
Intolerància al gluten
La malaltia celíaca és una malaltia crònica de l'aparell digestiu que es defineix com una intolerància permanent al gluten que, en individus predisposats genèticament, ocasiona una lesió en la mucosa de l'intestí prim. Com a conseqüència d'aquesta lesió les parets intestinals no poden realitzar correctament la seua funció d'absorció de nutrients. Els símptomes mes comuns són diarrees, deficiències vitamíniques, desnutrició, disminució de pes, falta de creixement (en l'edat infantil), etc.
La proteïna que deteriora la paret de l'intestí, anomenada gluten, es troba en els cereals de blat, ordi, sègol i civada. La malaltia celíaca obliga a les persones que la pateixen a portar una dieta exempta totalment de gluten durant tota la vida. Aquesta dieta no guareix la malaltia, però la controla, en eliminar les complicacions ocasionades pel consum de gluten. La dieta ha de seguir-se estrictament durant tota la vida, la ingestió de petites quantitats de gluten pot produir lesió de les vellositats intestinals, encara que no sempre aquestes lesions tenen per què anar acompanyades de símptomes clínics.
